El conflicte és un element inherent a les organitzacions. N'hi ha de moltes menes; els que més preocupen als directius són els interns, aquells que es dirimeixen en el si del claustre de professors. Els principals conflictes interns s'originen   per l'accés als recursos (dos mestres que volen la mateixa tutoria, el repartiment de les hores de suport entre els cicles o les àrees, els horaris...), per l'accés als càrrecs (coordinadors de cicle, cap de seminari...) i, també, en la delimitació dels compromisos laborals (reduccions horàries, hores de permanència, acompanyament de sortides, justificació d'absències, etc.).

Al text Intervención de los directivos en la resolución de conflictos organizativos s'analitzen les diverses conductes (evitació, confrontació i negociació) davant del conflicte, tot assenyalant els avantatges i els inconvenients de cadascuna. Des d'un punt de vista teòric, s'afirma que la millor actitud és la negociació. Ara bé, en la pràctica s'utilitzen totes tres; d'una manera combinada, en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas. Hi ha conflictes davant dels quals no queda cap altra opció que aprendre a conviure-hi fins que arribi una oportunitat de millora; n'hi ha d'altres que, en una fase inicial, demanen l'adopció d'una actitud de confrontació com a via intermèdia per arribar a la negociació.

Al document Els directius davant del conflicte hi trobareu els resultats d'un estudi exploratori de les percepcions dels directius escolars catalans que es va dur a terme amb 50 directius de centres d'educació primària.

La presentació El conflicto en el centro escolar. Abordaje y transformación correspon a l'aplicació dels materials anteriors a una activitat de formació de directius