La millora de la convivència als centres educatius constitueix un repte compartit pel conjunt de l'organització, en el qual ha de participar-hi el professorat, l'alumnat, les famílies i la resta d'agents socials. L'element clau del progrés resideix en la implicació i la unitat d'actuació del col.lectiu i en la planificació i posada en pràctica d'actuacions complementàries, des dels diversos àmbits d'intervenció.

Si ens centrem en el col.lectiu docent, com més gran sigui el nombre de professors implicats, com més homogenis siguin els criteris d'intervenció, major possibilitat d'aconseguir els resultats esperats. Inversament, quan l'actitud majoritària és el desencant o la indiferència, quan els criteris d'actuació no són clars o s'apliquen de manera erràtica, de poca cosa serveix el treball esforçat d'un nucli reduït.

Al document La millora de la convivència escolar. Què poden fer-hi els equips directius? s'exposen algunes possibles actuacions a dur a terme per part dels directius en situacions diverses.

En els moments actuals (estiu 2007), tenint en compte allò que es diposa sobre la convivència a la LOE, estem duent a terme un treball que pretén aportar pautes d'actuació i exemples pràctics per a l'elaboració del Pla de Convivència de Centre, tant des d'una perspectiva tècnica (objectius, àmbits d'intervenció, planificació) com relacional (aconseguir la implicació dels diversos agents implicats) com organitzativa (vertebració del procés de millora en la dinàmica de funcionament quotidià de l'escola o l'institut.