Quan el professor és a l'aula (també quan és al menjador, al passadís o al pati...) sap que se li poden plantejar situacions inesperades, davant les quals haurà d'intervenir. Es tracta d'una gradació de conductes difícils de matisar que pot anar des de la broma pesada, l'expressió malsonant o el comentari irònic; passant pel menyspreu i la provocació, fins comportaments agressius o violents. Són situacions que, agradi o no, formen part de la feina i, per tant, cal saber afrontar-les adequadament. La manera com s'hi intervé té una incidència decisiva en la seguretat professional i la satisfacció laboral dels docents.

Cada educador es construeix/desenvolupa la pròpia competència per a l'afrontament de situacions disruptives; forma part de l'aprenentatge professional. A alguns els resulta senzill; per a d'altres, en canvi, és una font de maldecaps. En qualsevol cas, la millora és possible. Afrontamiento de disrupciones y situaciones de hostilidad en el aula. Una competencia docente bàsica . (Cáceres, 2004)

La millora de la competència per a l'afrontament d'aquestes situacions, és un procés lent en el qual convé partir de situacions concretes que preocupen el docent (és a dir, contextualitzades), per tal d'analitzar-ne els factors mentals (les idees que cadascú té sobre la seva feina, la disciplina a classe, la relació professor-alumnes...); els factors emocionals (les emocions i sentiments que el docent experimenta) i, finalment, per plantejar-se les diverses alternatives de conducta i les habilitats necessàries per posar-les en pràctica: què fer?, què dir?, com fer-ho? i com dir-ho? Tot plegat contribueix a la Satisfacción profesional de los docentes (Melilla, 2005) alhora que té efectes positius en l'aprenentatge dels alumnes.