Sessió de treball amb mestres de música en la qual es plantejaran les potencialitats dels enfocament de recerca-acció basants en l'anàlisi i la reflexió sobre la pròpia pràctica com a eina de millora.
Es combinen el plantejaments teòrics amb exemplificacions pràctiques extretes de les experiències dutes a terme amb els grups de "Gestió d'Aula" (1999-2003) i GROC (de 2004 a l'actualitat).

II Jornada d'Organització i Direcció de centres centrada en la millora de la convivència escolar. En el decurs de la Jornada:
a) S'oferiran els resultats del treball realitzat a GROC durant el darrer any en el qual s'han considerat eines i estratègies per a la posada en pràctica d'accions de millora de la convivència
b) Es difondran diversos Programes de Convivència.
c) S'aportaran experiències exitoses de millora de la convivència.
A banda del contiguts, la Jornada constitueix un espai de coneixença, de trobada i d'intercanvi entre docents i directius d'arreu de Catalunya.

La posada en marxa de la sisena hora a Primària ha comportat un seguit de canvis organitzatius que han tingut una notable incidència en el clima de centre. Amb la intenció d'afavorir la consolidació i l'intercanvi de bones pràctiques, el Departament d'Educació organitza un seguit de Jornades de difusió i debat a les diverses demarcacions territorials durant els mesos de febrer i març de 2008.
A cadascuna de les conferències es farà una breu presentació dels resultats que es desprenen de la implementació de la i s'analitzarà en profunditat un dels aspectes que ha comportat un notable canvi als centres, tot descrivint les principals problemátiques o inquietuds que genera i, també, les respostes que s'hi ha donat a diversos centres, tot fomentant el debat i la contrastació de parers entre els assistents.
Tema: Ús educatiu de la sisena hora.

Vegeu 06-02-2008
Tema: Horari escolar

Los maestros de primaria y los profesores de secundaria conviven cotidianamente con sus directivos: les conocen, hablan con ellos, comparten algunas preocupaciones… son compañeros de trabajo. Ello no obstante, se forman una visión "plana" de la dirección que a menudo se identifica con la "correa de transmisión" entre el microsistema (la Administración educativa) y el microsistema (centro). La realidad de la dirección escolar es mucho más compleja, poliédrica. Tanto por las características inherentes al modelo directivo (temporal, colegiado, de baja autoridad, etc.) como por los aspectos situacionales de cada centro y de cada claustro, como por los factores personales de cada directivo.
A lo largo de la sesión de trabajo se va intentar profundizar en el conocimiento de la realidad de la dirección escolar para, finalmente, plantear qué competencias profesionales (conocimientos, aptitudes, destrezas, motivaciones…) deben poseer los directivos para realizar bien su trabajo.

Los escenarios donde se lleva a cabo la educación formal (básicamente, las escuelas y los institutos) experimentan cambios constantes derivados de la extrema movilidad de la sociedad actual. Las cosas duran poco; estar a la moda se impone; todo es perecedero; asistimos a una crisis de valores... Al echar la vista atrás nos damos cuenta que en poco más de veinte años se ha pasado del aula, la pizarra, la lección magistral y los exámenes... a los equipos multiprofesionales, los ordenadores y cañones de proyección, los desdoblamientos, la atención a la diversidad, etc. A lado de estos cambios formales, la cultura escolar evoluciona lentamente, con parsimonia. La organización y la dirección de los centros no es ajena a este contraste de velocidades: la liebre y la tortuga, el AVE y el tren de carga.
Desde otro punto de vista, la relación de los centros con el suprasistema (la Administración educativa) también han sufrido una evolución notable: del entusiasmo por la participación (de profesores, alumnos y padres) a la burocratización y la crisis; de la prodigalidad en la promulgación de de leyes educativas (LODE, LOGSE, LOPEGCD, LOCE, LOE) a la escasa o nula incidencia en la realidad de las aulas; de la autonomía curricular al énfasis por las competencias básicas y la presión por los resultados; del "café para todos" a la proliferación de planes estratégicos, proyectos de innovación, etc; de la estricta subordinación al BOJA a la relajación y ausencia de amparo de la web, etc.
Los directivos escolares se encuentran en el ojo del huracán por partida doble. Por un lado, porque la extrema fragilidad del sistema implica el desarrollo de una actitud de permanente adaptación al cambio: lo que aprenden hoy puede que no sirva de nada el próximo curso. Por otro lado, porque se posición en la organización (el modelo directivo) se encuentra en una situación de indefinición permanente, con líneas de fuerza que tiran hacia extremos contrapuestos.
Todo parece indicar que esta tendencia va a continuar e incluso se va a agudizar en un futuro inmediato. Parece necesario, por tanto, que los directivos inviertan en su desarrollo personal para avanzase a los cambios, prever las repercusiones y riesgos, comunicar su visión en torno a la estrategia más adecuada para afrontar imprevistos, incorporar parámetros de versatilidad a su actuación, buscar soluciones creativas a los problemas imprevistos, etc. En definitiva, desarrollar competencias de adaptación al cambio.

Vegeu 06-02-2008
Tema: Elaboració de l'horari

La millora de la convivència als centres constitueix un repte complex que ha d'ésser afrontat des de perspectives complementàries y simultànies. La intervenció dels equips directius resulta fonamental; ara bé, aquesta afirmació comporta el risc (talment com succeeix a alguns centres) que es consideri la convivència com "una qüestió de la direcció". Aleshores, no hi ha progrés. En el millor dels casos s'aconsegueix un apaivagament de les conseqüències més espectaculars a canvi de l'esgotament de l'equip directiu.
La veritable millora de la convivència només serà possible si s'aconsegueix la col.laboració del professorat i del conjunt de la comunitat entorn d'un objectiu compartit, que interessa tothom. Si entenem la convivència com un projecte col.lectiu, l'equip directiu n'ha d'assumir el lideratge: tenir un projecte clar, amb actuacions ben delimitades, sumar esforços, delimitar les responsabilitats dels diversos participants, obtenir recursos, coordinar actuacions, etc.… Aquestes són algunes de les actuacions que han de dur a terme els directius en la dinamització dels processos de millora de la convivència en els centres educatius. Per tirar-ho endavant, cal que posseeixin o que desenvolupin les competències professionals adequades, la qual cosa no sempre és fàcil atès que a vegades requereixen aptituds personals ben diferents. Des d'aquesta perspectiva, sembla aconsellable pensar en un lideratge compartit.

Els processos de canvi comporten reptes i dificultats que cal superar. Es pot pensar que es tracta d'una qüestió privada, que cada persona ha d'afrontar i resoldre en solitari. També es pot considerar com un procés organitzatiu, públic i explícit, mitjançant el qual es procura ajudar la persona nouvinguda i, alhora, garantir el bon funcionament del centre. En el cas dels mestres, la incorporació a un centre nou (tant si ha estat volguda i llargament meditada com si és imprevista, fruit de la dinàmica del sistema de substitucions i interinatges) comporta un seguit de qüestions a resoldre que són viscudes de maneres diverses pels seus protagonistes.
En anteriors treballs de GROC havíem posat l'atenció en la dimensió organitzativa, és a dir, ens havíem plantejat quines coses podia fer el centre per atendre millor els nouvinguts. Ara ens centrarem a explorar com ho veuen i ho viuen els qui arriben: quines informacions consideren prioritàries?, què és el que més valoren de l'acollida?, quines qüestions se'ls fa difícil de preguntar? quins temors se'ls presenten?... En definitiva, es tracta de posar-nos en la pell de la persona que arriba de nou al centre, tant si hi ve amb l'expectativa de romandre-hi tot l'any com si només ve per una suplència d'un parell de setmanes.

GROC de l'Ebre és un grup de treball autònom constituït el setembre de 2007 por partint de l'experiència de GROC. Han recollit i analitzat experiències viscudes des de diferents àmbits en relació a l'atenció a la diversitat, que han estructurat entorn de tres nuclis temàtics: a) Quina formació cal fer als centres per millorar l'atenció a la diversitat; b) Com establir una línia de centre i c) Optimització, ús racional i gestió de les sessions de coordinació. El treball realitzat es recull en un document.
La sessió de treball sorgeix arran de la necessitat expressada pel grup de comptar amb la visió d'un avaluador extern que conegui i valori la dinàmica interna del grup, analitzi amb ulls crítics el document elaborat, plantegi pautes d'evolució i lideratge del grup i suggereixi possibilitats i alternatives de futur.

Vegeu 06-02-2008
Tema: Coordinació dels mestres

Vegeu 06-02-2008
Tema: Horari (docent i complementari) dels mestres

Sessió formativa adreçada a opositors que s'estan preparant per a la participació en un procés de selecció per a l'accés a la funció pública docent.
La primera part de la sessió es destina a plantejar alguns factors interns a tenir en compte en l'afrontament del procés selectiu: motivació, actitud davant l'estudi, planificació de la tasca a realitzar, etc.
La segona part de la sessió es destina a exposar alguns fonaments bàsics de l'activitat planificadora en educació: quin sentit té? i com és fa?. També s'aporta un esquema bàsic a tenir en compte en la realització de la programació i de la unitat didàctica i es plantegen algunes qüestions a tenir en compte en l'elaboració i en els aspectes formals (format de presentació).

Vegeu 06-02-2008
Tema: Atenció a les famílies i tutoria

L'actitud dels estudiants té una repercussió clau en el clima d'aula. Als professors de secundària els agrada que alumnes arribin amb ganes d'aprendre, que s'interessin pel que fan, que assumeixen progressius graus de responsabilitat en el seu propi aprenentatge. Ara bé, dissortadament, això no sempre és així. En alguns casos, fins i tot és percebut com l'excepció que sobresurt de la tendència general.
Hi ha quelcom a fer davant d'aquest panorama? Sí, certament. No és senzill però es possible. Es poden fer coses amb i per als alumnes: coneixement personalitzat, activitats participatives, reptes a mida, compensacions immediates... Es poden fer coses amb les famílies: coneixença directa com a base de la col.laboració, afavorir la relació famílies-escola, serveis socials per suplir mancances familiars... Ara bé, fer-ho sovint implica dirigir la mirada vers hom mateix: analitzar les pròpies concepcions sobre la feina, l'autoimatge, les competències professionals, la motivació per la millora... i plantejar quines coses caldrà canviar/millorar/desenvolupar per sentir-se més satisfet/a a la feina