La feina educativa es du a terme en el marc d'una organització: una escola, un centre de menors, una residència, una associació, etc... L'organització es compon de persones que es relacionen per assolir a) les finalitats institucionals (educar les persones) i, també, b) un conjunt d'objectius personals: guanyar-se la vida, fer un servei a la societat, passar-ho bé, etc.
Els professionals de l'educació han de comprendre les lògiques internes que regulen les dinàmiques organitzatives per tal de trobar-s'hi a gust , per tant, fer la feina ben feta.: el grau d'autonomia o dependència en relació al suprasistema, l'entramat de relacions, la distribució del poder, la gestió del conflictes, les motivacions de les persones... són elements que conformen la manera de ser (cultura) de l'organització.
Les persones que en formen part han de conèixer-los per tal d'acceptar-los (en primera instància) i si ho consideren necessari, se senten legitimats i en tenen ganes, intentar transformar des d'una perspectiva de millora.
Les sessions del curs i les activitats que se'n desprenen pretenen contribuir a desenvolupar una major comprensió de les organitzacions i dels sistemes socials en els quals es troben.

Los directivos escolares adquieren o desarrollar un conjunto de competencias profesionales específicas que inciden directamente en el buen desempeño del trabajo que llevan a cabo. La sesión de trabajo de dedicará a considerar las posibilidades y las características distintivas de desarrollo de competencias directivas en el ámbito de la escuela pública.
A lo largo de la mañana se va a plantear el enfoque competencial a la realidad de la dirección escolar, se van a explorar las percepciones de los directivos asistentes en torno al "buen" directivo, se propondrá un catálogo de competencias básicas para el ejercicio de la dirección escolar que será contrastado con la experiencia cotidiana de los asistentes y, finalmente, se consideraran las posibilidades de identificación, diagnóstico y desarrollo.
La sesión de la tarde se destinará a plantear una iniciativa de desarrollo de competencias de afrontamiento de situaciones de hostilidad y ataques verbales llevada a cabo en con directivos de Catalunya, en el marco del seminario GROC.

Els centres educatius es troben subjectes a processos de canvi: poden evolucionar i, també, involucionar. Abans d'emprendre acciones de millora cal disposar d'informacions fiables sobre l'estat del centre. Els diversos instruments d'avaluació institucional permeten efectuar diagnòstics acurats de la situació en la qual es troba un centre en els diversos àmbits, arran dels quals establir plans de millora. Existeixen múltiples models d'avaluació de centres que han d'esser adequats a les possibilitats de cada centre per tal que siguin útils.
L'avaluació de centres es troba estretament lligada a la millora. Són diverses les possibles estratègies de millora, en un ampli continuum que abraça des dels plantejaments col.laboratius basats en la participació voluntària de les persones en un projecte comú fins els diversos models d'escoles eficaces. En conjunt han donat lloc a un ampli ventall de plantejaments aspiren a l'assoliment de majors nivells de qualitat. Es tracta d'adoptar un model que sigui coherent amb els valors institucionals i que s'adapti a les peculiaritats i necessitats dels centres d'educació musical.

El febrer de 2005, es va celebrar el Fòrum Social de l'Educació, en el qual es van plantejar diversos eixos de debat i discussió a l'entorn de les qüestions i problemàtiques bàsiques de l'escola de principis del segle XXI: els efectes de la globalització en l'educació, projectes alternatius, la presència dels drets humans, l'escola pública com a eix vertebrador del sistema educatiu, o l'educació més enllà de l'escola...
Es tracta d'efectuar una repassada a diverses qüestions d'actualitat en el món educatiu per tal de veure de quina manera han evolucionat els aspectes que s'hi van tractar i, també, quina concreció tenen a la futura Llei d'Educació de Catalunya.

La contribució de la recerca educativa a la millora real d'allò que succeeix en els centres educatius, tant des d'una dimensió organitzativa (millora institucional) com des d'una dimensió didàctica (millora del treball a l'aula), constitueix un etern tema de debat entorn del qual poden fer-se múltiples discursos i aportar-hi arguments de diversa naturalesa des de diversos posicionaments. Al capdavall, tanmateix, cal reconèixer que l'aportació de la recerca a la millora de la pràctica és feble, a voltes, gairebé imperceptible. Els pràctics desconfien dels investigadors, els perceben allunyats de la seva realitat quotidiana, desconeixedors del que passa realment a les aules. Els investigadors defensen el caràcter científic de les seves troballes, per la puresa dels seus plantejaments i això sovint fa que ignorin la realitat; estan més preocupats per l'acompliment dels requisits formals de la recerca, per la publicació en revistes especialitzades...
Per tal que la recerca eductiva acompleixi la funció social que la legitima ha d'estar íntimament interconnectada amb la realitat. D'una banda, recollint les demandes i necessitats i, de l'altra, transferint els resultats de la feina feta. Els graus i les modalitats de transferència del coneixement són diversos: conscienciació, formació, assessorament, participació en processos d'innovació...
Durant els darrers cinc anys GROC ha endegat una línia de treball que es basa en el treball tot partint de les preocupacions dels centres per tal de retornar-los propostes de millora contextualitzades. Al llarg de la sessió de treball s'exposaran els fonaments del model tot partint de les realitzacions pràctiques que ha dut a terme i de les que es troben en procés de realització.