Sóc de Mont-ras, a la falda de les Gavarres i prop del mar. Hi he passat gairebé tota la meva vida i he estat testimoni de la metamorfosi del món rural (sóc de pagès) a la fal·lera urbanitzadora. Encara que la feina em porta a viatjar o a passar més estones de les que voldria davant l'ordinador, procuro ser fidel als llocs de costum: les passejades arran de mar; anar a buscar espàrrecs, a fer garoines, a fer musclos; comprar al mercat de Palafrugell els diumenge al matí; anar a la rua de Carnaval o fer carrossa... És el meu món. Et convido a conèixer-lo a través la capçalera de les diverses pàgines. Hi apareixen imatges de llocs o situacions als quals em trobo vinculat, que formen part d'un itinerari íntim, personal. Un món senzill, proper, humil... que et convido a conèixer virtualment, en la confiança que algun dia el trepitjarem plegats. Les fotografies, cedides gentilment per l'amic Paco Dalmau, es presenten en vuit àlbums t'ajudaran a conèixer el Baix Empordà: entre el Montgrí, les Gavarres i el massís de Cadiretes.

Platja de Pals enllà
El massís de Begur queda enrera. Enfilem els aiguamolls del Ter. La línia de la platja s'allarga fins el massís del Montgrí, amb el repunt de les Medes. A l'interior, Torroella mostra els darrers vestigis d'un passat agrícola.

Poblets de l'interior: el regust medieval
Pals, en un petit promontori, us permetrà divisar clarament el lloc de trobada del pastor i la sirena: la plana de l'Empordà. Hi ha un munt de poblets propers que han preservat l'estructura medieval: Palau-Sator, Peratallada, Ullastret, Monells, Cruïlles.

Del Cap de Begur al Port Pelegrí
La Costa Brava en estat pur: els penyassegat del massís de Begur i del Cap de Sant Sebastià amaguen petites cales arrecerades on s'hi establien algunes famílies de pescadors: Fornells, Aiguablava, Aiguaxelida, Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell

Mont-ras i Palafrugell
Entre les Gavarres i la cadena costanera, un corredor interior estret i allargassat, esdevé un lloc propici per a l'assentament humà: l'agricultura i la indústria surera esdevenen motors de progrés.

De Cap Roig al poblat ibèric de Castell
Un dels darrers racons verges de la Costa Brava. Tot vorejant la costa seguim l'itinerari de la Jornada Lúdica: Cap Roig, el Crit, Cap de Planes, Cala Estreta, cala dels Corb, els Canyers, Sanià i l'agulla de Castell.

De Castell al Cap Gros
Castell, la platja majestuosa de sorra fina, totalment reclosa per la vegetació: un regal per a la vista. El camí de ronda continua cap a Salguer, la pineda d'en Gori, la Fosca i el Cap Gros, un paradís geològic.

De Palamós a Sant Feliu de Guíxols
La badia de Palamós (Sant Antoni, Torre Valentina, Cap Roig) s'allarga fins la Vall d'Aro. Més enllà, s'Agaró, Sant Pol i Sant Feliu de Guíxols.

Geografia humana: habitatge, pagesia, indústria i pesca
La clau del progrés social resideix en la capacitat d'adaptació de les persones a l'entorn natural: les masies, la pagesia, la industria surera, la pesca, el turisme...